viernes, 8 de mayo de 2015

Un cop de cap, siusplau

Fa uns pocs dies que els mitjans locals i comarcals donaven la notícia que les bótes de Malvasia del celler de lHospital eren traslladades fora del nostre terme municipal i malgrat que els responsables asseguraven que tan aviat com sigui possible aquestes tornarien al seu lloc, ha sigut inevitable que els llums dalarma sencenguesin entre els sitgetans.
Els sitgetans pel que fa a la Malvasia durant, gairebé, 100 anys amb les glòries  hem oblidat les memòries, amb honroses exepcions com la tasca que va fer Josep Robert i Mestre i alguns pocs més. Malauradament per al nostre vi, Sitges comta amb més dun símbol didentitat on els vilatans ens agafem quan ens fa falta. A més a més la vitalitat socio-cultural de la vila és tanta, que sens fa difícil poder ajustar les nostres agendes amb la gran quantitat dactivitats que tenim cada cap de setmana.
Aquest context ha permés que oblidem la història i el pasat gloriòs i que la decadència de la Malvasia comportès la seva quasi total extinció com a varietat als anys vuitanta del segle XX. Pel camí hem perdut la cultura vinícola que tenien els nostres avantpasats i fins i tot ha fet que tots desconeguesim lactual situació i conseqüentment ens sorprengués la notícia que he comentat al principi daquest article.
Coincidint amb larribada dSlow Food a les nostres comarques el mòn del vi ha viscut un ressorgiment que ha provocat un bon posicionament internacional de diferents zones vinícoles de casa nostra, el turisme també sha vist beneficiat, creant unes sinèrgies que han afavorit un teixit econòmic, anys enrera inexistent. Els productes alimentaris locals viuen un moment de bon prestigi i fins i tot la nostra malvasia de Sitges, com a varietat ampelogràfica ja no està en risc dextinció, gràcies a molts cellers del Gran Penedès que lhan plantat i ja elaboren vins portant arreu el nom de la nostra vila. Malauradament vivim aquest moment amb molta pasivitat desde el bressol. Mentre Sitges hauria de liderar aquest renaixement, tots els seus governants de letapa democràtica han ignorat la realitat i no han pres les decisions polítiques necessàries que permetesin disposar  dels mitjans per tal que els tècnics poguessin elaborar vins sitgetans com sescau al segle XXI.
Podem afirmar que la Malvasia mai ha estat una prioritat per als polítics, mentre veiem passar trens que permetrien mostrar al mòn un llegat singular, en forma de producte gastronòmic i en un poble turístic. Més dun cop he vist les cares de sorpresa i admiració, de periodistes o turistes en veure vinyes envoltades dedificis (en el cas de les del mateix Hospital) o durbanitzacions, amb el mar de fons (en el cas de les dAiguadolç). Tenim un tresor potencial i penso que, en general, no ens adonem.
Quan comprem o venem malvasia falsa amb largument del preu, ho posem més difícil a lHospital per tal de fer més rendible la seva tasca. Quan sorganitzen jornades amb la Malvasia de Sitges com a protagonista i només participen quatrebars i restaurants, en una vila on nhi ha més de dos-cents, demostrem que les nostres empresses no simpliquen amb la tasca

En una situació ideal tindriem un centre dinterpretació de la Malvasia al matéix Hospital, en lantic celler on els escolars, els turistes o els sitgetans en general coneguesin lelaboració dels vins, la seva història i es comparesin amb daltres de tot el mòn. En una situació ideal, lHospital continuaria elaborant vins controlant completament la traçabilitat, desde la vinya fins lenvasat en ampolla, encara que fos fora del nostre terme municipal. En una situació ideal la Malvasia dolça seria un vi i no una mistel.la i els sitgetans la valorariem com es mereix, interessant-nos per com selabora, quina situació té i sobretot, fent de prescriptors dun dels nostres símbols més importants de Sitges.

Publicar un comentario en la entrada